El quadern de les vides perdudes - Silvestre Vilaplana

Títol: El quadern de les vides perdudes.

Autor: Silvestre Vilaplana

Editorial Bromera

1ª edició: febrer 2012

ISBN:978-84-9824-897-5

Pàgines: 190

Idioma: Valencià

L'autor:

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) conrea, amb una habilitat extraordinària, la narrativa, tant per a adults com per a joves, i la poesia. És autor, entre altres, de les novel·les L'estany del foc, Premi Blai Bellver, i Les cendres del cavaller, biografía novel·lada de Joanot Martorell per la qual va ser distingit amb el Premi Ciutat d'Alzira i amb del de la Crítica Serra d'Or. Ha publicat també amb molt d'èxit obres per al públic jove, com ara Els dimonis de Pandora, La frontera negra i Resurrecció. Amb El quadern de les vides perdudes, ha estat guardonat amb el Premi Alfons el Magnànim 2011.

El quadern de les vides perdudes, impressions:

Fa temps que hi pense. Tem perdre la memòria. Tinc un bagul de records. Alguns són preciosos, d'altres esfereïdors però tots ells únics i exclusius. Són així, perquè són meus. Aquests records els atresore amb estima, com vosaltres atresoreu els vostres. Tots en tenim de records, i condicionen la nostra manera de viure perquè d'alguna manera estem fets d'ells. Perquè, què som nosaltres sinó el conjunt de tots aquests moments que tenim a la memòria? Eixa memòria sovint tan selectiva.. Fins i tot, de vegades, entre nosaltres tenim records diferents de les mateixes vivències i això és així perquè els records augmenten o disminueixen exponencialment en un ball capriciós orquestrat per l'experiència i els gustos de cadascú. El nostre pas pel món no serà recordat de la mateixa manera per uns que per altres. La memòria, d'acord amb les vivències els hi donarà un valor o un altre. Ens recordaran o ens oblidaran. Així de complex i així senzill...

De vegades em sorprenc amb records d'un temps molt llunyà. Tenen la nitidesa de l'atmosfera un dia solejat d'hivern; tan transparents i cristal·lins que em causen vertigen. D'altres vegades em sorprenc no recordant el que vaig sopar ahir. M'esforce. Però no hi ha mans!  La memòria és capritxosa... Tothom alguna vegada ha viscut xicotets desconcerts semblants. Per exemple: quan no recordem on vam aparcar el cotxe el dia anterior, o quan anem fins a un punt de la casa i de sobte no recordem el que hi hem anat a fer allí. Són moments que ens fan sentir babaus. Eixos xicotets lapsus de memòria ens poden fer comprendre el que li passa al protagonista de "El quadern de les vides perdudes": El senyor Oliver. Afortunadament, a diferència d'ell, els nostres són xicotets oblits sense importància. En el seu cas es tracta d'una infermetat greu.

Què passaria si no tinguérem gens de memòria? Si de sobte no sabérem exactament com és la nostra casa, com es diu la vostra parella, ni que hi feu llegint aquesta ressenya?

La novel·la ens parla d'un vell bibliotecari que pateix grans buits de memòria. En el moment en què comença la narració, el senyor Oliver ja es troba en una situació molt precària; sol al món i a punt de ser desnonat de sa casa subsisteix venent els llibres que al llarg de la seua vida ha anat acumulant. 

Abans de desprendre's de cada obra, amb una tècnica que em recordà la pel·lícula Memento, el protagonista anota en un quadern passatges d'aquesta per tal de recordar-la; perquè el senyor Oliver, s'estima els llibres per damunt de tot. De la seua mà i amb la tristesa que ocasiona el fet de veure com es desfà un per un dels seus estimats llibres, fem un repàs als grans clàssics, compartim amb ell la nostàlgia i sentim la pèrdua. Perquè a nosaltres també ens agraden els llibres. 

La casa, desendreçada i bruta, la seua gran biblioteca i els nombrosos llibres que encara té són últim fil que el lliga al món i és l'únic espai on el vell encara troba aixopluc i sentit a la seua existència, acompanyades les últimes hores en ella per l'amistat amb una jove prostituta.

L'obra es desenvolupa al llarg d'un temps incert. El protagonista mateix no sap exactament com transcorre i Silvestre Vilaplana ens fa viure l'angoixa de les hores i dels dies d'aquest personatge de passat confús i sense futur que viu amenaçat per l'hoste...

Però,  qui és l'hoste?

Pot ser que amb el temps recorde el llibre per eixe títol: «L'Hoste» doncs l'hoste és el nom que el mateix senyor Oliver ha posat a un personatge monstruós que s'apodera d'ell en el transcurs dels seus buits mentals. El lector no coneix l'hoste més que el que ens conta el protagonista i mentrestant, fora al carrer, un assassí segresta i tortura a xiquetes d'una manera despietada. No apareixen els cossos i el protagonista, posseït per l'hoste, incapaç de recordar els seus actes, tem el pitjor... la intriga està servida.

El quadern de les vides perdudes és una novel·la psicològica que causa angoixa, pertorbadora, que colpeix i tal volta per això no es pot deixar de llegir. Silvestre Vilaplana ens endinsa en el món de les malalties mentals amb un gran encert. Escrita en primera persona del present compartim els pensaments del vell bibliotecari acabat i sense records en un joc de trames perfectament enllaçades.

L'acabament podria semblar evident, però en un gir d'última hora descobrim qui és veritablement l'hoste i amb ell ens endinsem en un final sorprenent.

Guarde doncs a la biblioteca aquest llibre, de lectura àgil i que m'ha agradat molt tenir entre les mans.

Nota  4.5/5