La bibliotecaria de Auschwitz- Antonio Iturbe

Títol: La bibliotecaria de Auschwitz

Autor: Antonio Iturbe

Editorial: Planeta 2012

Pàgines: 488

ISBN: 9788408009511

S’ha parlat molt de l’holocaust: l’extermini en mans dels nazis de tots aquells que no foren el que ells consideraven aris, ni compliren amb els preceptes d’un règim embogit.

D’alguna manera, aquest és un tema que em toca de prop i que de manera periòdica entra i surt de la meva existència. Són milions les vides que van ser esborrades en el cor d’Europa no fa gaire temps, quan nazis van industrialitzar l'extermini de persones. Per a aconseguir-ho, van construir fàbriques on el producte resultant era la mort. S’han fet molts documentals. Qui no ho coneix no serà per falta d’informació.

Els Reis Mags em van deixar aquest llibre al costat de la xemeneia. Aquella mateixa nit em vaig trobar davant les seues tapes fosques, com els atovons del camp d’Auschwitz -Birkenau i entrava en un malson. El que no esperava era que anés a trasbalsar-me fins al punt d’haver de deixar la lectura al poc de començar. Em calia comprendre moltes coses i vaig saber que no seria una lectura normal.

Diu la sinopsi de l’editorial:

Sobre el fango negro de Auschwitz que todo lo engulle, Fredy Hirsch ha levantado una escuela. En un lugar donde los libros están prohibides, la jovent Dita esconde bajo su vestido los frágiles volúmenes de la biblioteca publica más pequeña, recóndita y clandestina que haya existido nunca.

En medio del horror,Dita nos da una maravillosa lección de coraje:

No se rinde y nunca pierde las ganes de vivir ni de leer porque, incluso en ese terrible campo de exterminio, «abrir un libro es como subirte a un tren que te lleva de vacaciones.»

Una emocionante novela basada en hechos reales que rescata del olvido una de las más conmovedoras historias de heroísmo cultural»

Va ser justament pel fet de tractar-se de personatges reals que vaig haver de deixar el llibre. En concret a causa d’un d’ells, l’ombra del qual, ja al principi, planejava sobre mi: El dr. Josef Menguele. L’àngel de la mort del camp. El seu fantasma em venia a trobar al meu racó de lectura de la mà de Dita i de l’autor, que el reviuen.

Vaig saber de l’existència d’aquest èsser  abominable a través d’una tieta, una (llavors) jove de Cracòvia que, per ser polonesa, va passar per les seues mans al mateix camp de Auschwitz-Birkenau. És doncs aquesta una ressenya molt especial per a mi amb la qual vull rendir homenatge a aquella dona i també a la meua família  de centreuropa que, com moltes altres, va sofrir, els turments d’aquells temps.  Vull que sàpiguen, allà on ara siguen, que tot està bé. Que amb aquestes lletres els rescarte de l’oblit i que els recorde amb estima. Que vajen en pau.

Per arribar a escriure això últim vaig buscar qui era Menguele. 

A través de documentals vaig saber que el fill de puta feia experiments pseudo-mèdics horribles amb xiquets i dones joves. Coses sense cap trellat i que no tenen cabuda ni explicació en cap ment humana. No m’allargaré sobre el tema. 

Ni parlaré més d'ell.

També em calia saber —era una necessitat que anava més enllà de les pàgines del llibre— què era Birkenau i com funcionava el camp.

L’horror, a mesura que es llegeix, és tan gran que un sent la necessitat de visualitzar l’escenari. És difícil fer-se una idea d’on transcorre l’acció si no es té un plànol. Potser aquesta siga, al meu parer, la carència de l’obra. La meua imaginació no arribava a construir un escenari tan esfreidorament racionalitzat. Lloc per on passaven milions de persones les quals eren separades en diferents camps, unes per a treballar fins a la mort i les altres directament assassinades a les càmeres de gas. No podia imaginar com els xiquets del camp anomenat familiar es movien entre tant horror. Gràcies a internet i a través de fotos aèries antigues he pogut fer-me’n una idea. Posant cares i veien l'escenari, estava preparat per a poder prosseguir la lectura. 

En la foto de baix i en color, els barracons del block BIIb on transcorre la història. A l'esquerra el fum, sempre present dels crematoris.

Descrition: BIIb (Theresienstadt family camp) highlighted on a RAF aerial photograph. Date: 14 September 2018 (according to Exif data)  Source Own work (derivative of File:Auschwitz aerial view RAF.jpg)   Author: Catrìona

En la novel·la no hi ha una acció trepidant, sinó una lenta agonia. Una desesperació que es destil·la pels paràgrafs. L’espera d’una mort en mig la Mort. Tímides idees per sobreviure. Plans de fuga. Alguns exitosos, altres, la majoria, acabades en fracàs. Mentides, enganys, prostitució... 

A la bibliotecaria de Auschwitz li he trobat alguns punts en comú amb l’Assaig sobre la ceguera, de José Saramago. Sobretot pel que fa a la maldat humana.

Escrit en tercera persona narra, d’una manera clara i amb algunes figures literàries molt boniques, la vida (i aquí pots posar la preposició que vulgues de l'enllaç) la mort: Un escenari gris, fred, fang, pluja, neu, paràsits, malalties, mort i més mort i de teló de fons, unes xemeneies que no deixen de funcionar cobrint el camp amb la cendra dels cossos incinerats. Sols la llum de la biblioteca il·lumina aquest infern i aquest és el motiu pel qual no pots deixar de llegir. Necessites saber que passa amb Dita; què amb els llibres; com acaba el malson. Si obris les tapes, has entrat en Auschwitz-Birkenau i has de seguir llegint per trobar la sortida.

Sense dubte el recomane.

Nota 5/5

Editat 24/01: En acabar la lectura, després d'haver realitzat el meu propi treball d'investigació, he anat a parar a aquest documental filmat pels anglesos i americans quan van arribar al camp de Bergen-Blesen, lloc on va morir Ana Frank, autora del diari que du el mateix nom i que la va fer famosa, entre milers d'altres persones anónimes. En aquest testimoni gràfic hi va participar Alfred Hichcock. El so va ser afegit en post-producció perqué les pistes d'audio s'havien fet malbé.
Cal tenir molt d'estomac per veure'l i no és apte per a menors de 18 i persones sensibles. Però és el que va passar i per aquest motiu l'afegeixo a la ressenya. Si ho oblidem, la qual cosa sembla succeïr, tornarà a passar. La histròria és ciclica:
Una gran crisi, l'augment de l'extrema dreta al poder, la busqueda de culpables, l'incitament a l'odi i de nou l'ombra de la Mort planejant sobre nosaltres.