Títol: El Gat
Autor: Joan Guerola i Tolosà
Editorial; Edicions del Sud
ISBN 978-84-946547-6-3
Pàgines: 122
Idioma: Valencià
Sobre l’autor,
Joan
Guerola i Tolsà és natural d'Otos. Llicenciat
en Filologia Anglesa, és autor de dos guions de cinema, diversos contes i dos
llibres de poesia.
Impressions
El
passat diumenge, a la fira del llibre, vaig tenir ocasió de conéixer a Joan Guerola,
l'autor del llibre que hui ressenyem a la biblioteca: El gat.
Em vaig acostar al estand d’Edicions del Sud interessat per les seues novel·les de bandolers que van habitar la meua terra. Era un moment de poca afluència i de darrere la taula on s’exposaven les obres se’m va presentar un senyor d’uns seixanta i escaig amb aspecte de noble que, per algun misteri de l’atzar, s’havia vist en la necessitat de trobar-se en una fira darrere un munt de llibres de bandolers. Un home que hores abans, quan hi havíem anat no hi era.
Amb gestos tan mesurats com mesurades eren les seues paraules i de manera molt educada que em va fer saber que ell era l’autor del llibre de tapes blaves que hi havia més a la meua vora. Aquell home era el Joan Guerola i Tolosà, el llibre: El Gat i va ser tota una trobada. Senyor prim, d’ulls molt blaus; afaitat impecable; els cabells blancs curosament pentinats, una mica més llargs de la part del tos i vestit amb un jersei de Cartier color Bordeus. Parlava amb la parsimònia dels homes de poble. L’envoltava una espècie de perfum elegant molt subtil. Vam intercanviar algunes paraules tot descobrint que teníem, al voltant de la literatura, algunes coses en comú. Els dos escrivim contes, ell n'és mestre i jo un petit aprenent. A més a més els dos compartim reminiscències d’un accent Barceloní — que a mi sols em surt quan parlo amb algú d’allà i a ell semblava escapar-se-li al parlar amb un d’ací—.
Em va
contar que viu a cavall entre Barcelona i Otos, perquè ell va emigrar a
Barcelona per feina i jo que vaig emigrar a Pego... Bé, jo tenia deu anys i no
sé per què em van emigrar.
L'interés pel seu poble, Otos, el poble dels
rellotges de sol, la Casa de les Senyoretes, els bolets i la vall d'Albaida ens
va fer encetar una conversa durant la qual em va oferir alguns consells
d'escriptura, doncs ell es dedica a això, "almenys fins que se’n cansi".
També va signar el llibre amb una frase dels monjos del monestir de Pedralbes,
a Barcelona: Pau i bé, escrit en bolígraf blau, i em va confessar en petit comitè
que a ell, les historietes de Bandolers, no l'havien mai massa engrescat. Que
allò era un projecte particular del seu poble però que havia escrit més de 50 relats en els
quals procurava que la intriga fos la protagonista. — I jo que acabava de
llegir “al pesat” de Stephen King
em vaig somriure per dins:
«Guaita— vaig pensar— una versió autòctona d’autor
prolífic»
Després va obrir una carpeta i em va mostrar la foto d'un dels rellotges de sol d’Otos. Un dedicat a la figura de Marià Seguí Calatayud, conegut com el Gatet d'Otos i em va dir que aquell personatge li havia inspirat la novel·la.
Amb
aquesta trobada a la memòria vaig començar de seguida la lectura. Certament
aplica en la seua obra quasi tots els consells que em va donar doncs aquesta es troba
desproveïda de tot el que és superflu o que no aporta res a la història. Tampoc
s'hi troben metàfores, que segons l'autor són sovint inútils ornaments (afirmació que un cop he sabut que era un poeta m'ha semblat sorprenent) i, com a
tercer consell el llibre comença en el punt àlgid de l'acció.
Cal remarcar que
no es tracta d’un conte, sinó d’una narració intrigant. I en ella trobem els elements que han d’estar presents en
un conte curt. Què quins són? En aquest enllaç us els explique trets d’un altre bloc personal.
Pel que fa a la temàtica, personalment em va incomodar una mica que tot girés al voltant de la violació de la dona del Gatet d’Otos. Jo mai he escrit sobre violacions. És un tema que em regira l'estómac... Mira si és la cosa que, aquest és el primer cop que en parle en una publicació meua.
La història, per
altra banda, té un punt de romanticisme justicier, de Robin Hood de la Vall
d’Albaida, doncs el Gatet d’Otos robava als rics i ho donava als pobres, però
sobre tota la història fa pensar en tots aquells innocents que han sofert vides
infernals a causa de la injustícia. La vida del Gat no va ser precisament
una vida fàcil.
Així que de la mà de l'autor ens endinsem en un món entre el mite i la realitat. Recomane la seua lectura, tot i que amb 122 pàgines d'intriga se m'ha fet massa curta.
Nota 4/5
Podeu adquirir-lo aquí: comprar El Gat
