El visitante - Stephen King

 

Foto: Igor Vicens

Títol: El Visitante

Autor: Stephen King

Editorial:  PLAZA & JANÉS

Edició: 2018

ISBN: 9788401021190

Idioma: Casstellà

 

( Ressenya en valencià d'un llibre llegit en castellà)

SINOPSI:

Un xiquet d’onze anys ha estat brutalment violat i assassinat. Totes les proves apunten cap a un dels ciutadans més estimats de Flint city: Terry Maitland, entrenador en la lliga infantil, professor de literatura, marit exemplar i pare de dues filles.
El detectiu Ralph Anderson ordena la detenció. Maitland té una coartada indiscutible però les proves d’ADN confirmen que és culpable. Terry Maitland és un assassí a ulls de la justícia i de l'opinió pública. El cas està resolt. Però el detectiu Anderson no està convençut. Maitland sembla un bon paio, un ciutadà exemplar… a cas té dues cares? I com pot ser que estigués en dos llocs alhora?.

IMPRESSIONS

Haig d’escriure sobre El visitante... Vinga Alan! Ànims!

Em mire el full en blanc i em dóna la mateixa peresa que tenia quan, de nit, obria les tapes per continuar la lectura.

Començe fort, però no és la primera novel•la que llegisc de l’autor tot i que la sensació, en acabar-la és la mateixa cada volta: Crec que podria donar més de sí.

Foto extreta d'internet: stephenking.fandom.com

Abans de continuar i tenint present el meu gust per les històries sinistres fixaré l’atenció en l’autor: Stephen King. (No hi ha novetat en això. Molts lectors i crítics ho han fet abans) Hi ha un etern debat que gira sobre la qüestió de si hauria King de ser considerat un escriptor seriós? 

Més avall us done les meues claus però plantegem-nos abans com escriu King. Crea històries o és un aventurer de les paraules? Què busca, lectors massius o crear un cànon literari futur?

Acompanya’m i ho mirem junts:

King, té una imaginació exuberant, és innegable; és capaç d’ajuntar elements, donar-los un parell de voltes i fer-ne una obra original. És per tant un extraordinari creador d’històries, tanmateix la seua prosa és, per al meu gust, senzilla en excés, fet que fa que jo el catalogue més com un entretenidor de masses que com un mestre de la literatura. 

King és capaç d’imaginar grans històries i contar-les, sense floritures això sí, i amb un llenguatge, per al meu gust, massa vulgar. Com ell mateix diu en la seua biografia (ressenyada aquí i que recorde vaig gaudir molt): escriu sis fulls al dia, i jo tinc sempre la sensació d’acabar amb un totxo de més de sis-centes fulles entre les mans. Totxo que a mi, en molts moments em fa badallar. (I això que l’autor ens diu que quan llegeix el primer esborrany de la història, sempre elimina el 20% de l’obra, que a parer seu no aporten res). Crec que a El visitante li hauria d’haver pegat un parell de llegides més.

La història en si et deixa desencantat i personalment considere que té un final molt fluix tot i que, com sol passar amb les seues novel•les, arranca amb força. 
La primera meitat és entretinguda però de cop i volta passa una cosa inesperada que li dóna la volta a la trama. Llavors t’endinses en una investigació policial carregosa on, com en totes les novel·les de King, la història avança amb un barrejat de noms, de marques comercials i de topònims Nord  Americans que a mi, particularment, no em diuen res. Aquest estil és, per altra banda, el segell pop i inconfusible de l’autor, per tant no el crucificaré per considerar que s’ha d'escriure de la mateixa manera que es parla. Nota mental: recordar aquesta reflexió quan, d’ací a un parell d’anys torne a tenir una obra de King entre les mans.

Segurament, El visitante hauria passat sense pena ni glòria pels estants de les llibreries, com passen les obres de milers d’aspirants a convertir-se en bestselling autors... però és l' Stephen King i la seua firma és ben visible. No és casual que el nom de l’escriptor aparega sempre més gran que el títol. La seua fama el precedeix i ell és una marca en si mateix. Les obres queden d'alguna manera en segon terme. I no li lleve cap mèrit, compte, que escriure mig centenar de novel•les es un exitàs a l’abast de ben pocs. A més moltes d’aquestes han servit per a fer grans pel•lícules de culte (el Resplandor, It, Carrie...) Però a risc de posar-me en contra dels fans de l'autor he de dir que King triomfa perquè és un autor prolífic amb el do de crear situacions subjectivament sinistres que, lamentablement i per al meu gust resol a base de molta tinta i poca literatura de qualitat. (Nota a peu de pàgina: Si voleu por de qualitat, però angoixa de la bona, us suggereixo L'assaig sobre la ceguesa de José Saramago) I és justament per això que, per contra, l'admire. Té el poder d’arribar al gran públic. Les seues obres (al contrari de la de Saramago, que alhora que relata l'assaig fa un experiment amb la gramàtica) són fàcilment llegibles. El mercat objectiu és doncs immens. Imaginat si no: sols cal saber llegir i tenir un poc de ganes de fer-ho! Que més de cinc-centes fulles requereixen un mínim d’esforç.

No m’allargaré més. 

Recomane aquesta novel•la? Sense dubte, com recomane qualsevol altra de Stephen King, i si no vols llegir-lo, doncs ja faran la pel·lícula. El recomane encara que particularment i per la línia que duem a la biblioteca, no considere que siga una obra de terror.  Ja et dic, això és subjectiu. Amb el material que li brolla de la substància grisa crec que amb la meitat de fulls ho podria haver enllestit.

Nota: 2/5