Mientras escribo - Stephen King

Foto: Alan B Lee

Títol: Mientras Escribo

Autor: Stephen King

Editorial: DEBOLSILLO

Nº de páginas: 320 págs.

Encuadernación: Tapa blanda 

Lengua: CASTELLANO

ISBN: 9788497597326




 

Llibre poc usual, vistes les meues darreres lectures: meitat autobiografia meitat llibre de consells per a escriptors. I en faig la ressenya directament al bloc. Un poc per tastar el que ens afirma Stephen King sobre  l’escriptura quan diu que la millor versió és aquella que eix a la primera. Que quan més es repassa un text, més perd la frescor original.

Al contrari de les altres ressenyes en les quals passe i repasse fins a canviar paràgrafs sencers, aquesta la penjaré directament en quant haja corregit les faltes. Serà doncs el primer cop que ho faig així i t’assegure que em sent bastant fràgil amb la idea.

Del lector, o siga teu, serà el judici sobre si millora o no el meu estil d'escriptura. Agrairé suggeriments.

Es fa evident que, quan parle d’un llibre sobre “ferramentes per a escriure” és perquè segurament jo mateix he tingut ganes de provar de fer-ho. No tindria sentit llegir sobre l'art d'escriure si la teua afició és fer punt de ganxo. Potser ara sospitaràs que no sols escric per ressenyar altres autors. No vas desencaminat però no és matèria per aquest bloc. Sols diré que sempre he fet com el cambrer que de tant entrar en la cuina del restaurant per treure’n plats a la sala acaba per, en la solitud de sa casa, voler emular al xef i amb l'escàs material del qual disposa prepara un risotto.

Sobre l’autor, a mi Stephen King no m’ha agradat mai especialment. Vaig llegir "La Cúpula" fa un temps i en fa més crec que vaig tastar IT. No m’agrada, què vols? No obstant les pel·lícules basades en els seus llibres, sí. A qui no li va agradar "El Resplandor"? Però, pregunte: va ser per la història o per Jack Nicolsson, el seu protagonista?

No, no m'agrada massa. I això que sóc amant de la literatura gòtica i no li faig el lleig a cap relat de terror que em cau baix dels ulls.

Bàsicament tinc a Poe en un pedestal. També a Saramago, que tot i no escriure terror et convide a aventurar-te en “l’Assaig sobre la ceguesa”. 

Si t'atreveixes.

Potser el que no m'agrada de King és que escriu amb llenguatge de carrer: Marques de productes comercials i paraules gruixudes. Llenguatge sovint molt lleuger i sense grans figures literàries. 

Les seues novel•les, tot i que extenses, solen llegir-se amb facilitat; hi posa molts diàlegs curts, fins i tot onomatopeics i prescindeix de tot allò que és superflu. Segons ell mateix, escriu i en repassar l'esborrany lleva tot el que pot llevar, que per a ell és bastant, deixant l'esquelet d'un text, directe al lector.
Per altra banda el paio té una imaginació enorme i de fet, en el llibre dóna pistes per a desenvolupar-la, com també en dona per a escriure una novel·la. Si t’agrada escriure, t’interessarà l’obra. Les pistes que dóna es resumeixen en una sentència: Si vols escriure, no vingues amb pamplines: Fes-ho! Fes-ho a tota hora! Igual que llegir. Llegeix a tota hora. Escriure i llegir van de la mà. No es pot ser escriptor sense ser un lector. I oblidat de temps lliure. Ser escriptor és una ocupació a temps complet. Sols així es pot millorar l’estil.

 

M’ha fet gràcia i m'ha deixat "plof" el passatge en el qual Stephen King diu que si un escriptor és dolent, per molt que s’esforce, seguirà sent-ho, sols si és mediocre pot millorar. Un poc. El món n’és ple d’escriptors mediocres. Si es té un poc de talent — continua— llavors es podrà destacar en el món de l’escriptura però mai s’arribarà als nivells de Shakespeare, Cervantes o — afegisc jo — John Kennedy Toole. Les coses clares i la xocolata espessa.


En realitat és un plaer que algú parle clar i King no té pels a la llengua. Part del seu èxit també cal atribuir-lo a com ha enfrontat als nombrosos crítics, dels qui aprofita fins i tot aquesta obra per deixar-los algunes perles. 

Altres escriptors volem acontentar als lectors. Ho he escrit bé, en primera persona i en plural. Ell sols vol acontentar a qui li agrada la seua prosa i haig de reconéixer que té uns ous ben posats i sols amb aquesta idea, ja m'he replantejat molta de la meua lletra. He après per tant una lliçó. 

Pel que fa a l'estructura del llibre; “Mientras escribo” ens fa un repàs partint d’una caixa de ferramentes, com la d’un fuster, amb diversos pisos i compartiments. La metàfora serveix per a veure’ns plantats d’avant la caixa, mentre anem obrint les safates per trobar l’opinió/consell de l’autor respecte al vocabulari, la gramàtica, les veus passives i actives; també ens dóna la seua opinió/consell sobre la construcció de la trama, dels personatges i fins i tot ens recomana com enfrontar-nos al mercat editorial. Tot això mentre posa exemples útils d’altres autors a qui no té cap inconvenient en qualificar de dolents, o bons, segons el seu respectable criteri.

Tot plegat és una lectura molt didàctica que he rellegit dues vegades.
Amb ella descobrim la faceta de docent de King i finalment la de pacient. 

Al respecte ens diu com amb la literatura va superar un accident l’any 2000 i haig de confessar que he empatitzat molt amb ell per aquest fet. Jo també pense que escriure ajuda a guarir-se.
El llibre, fins i tot en la estructura, és molt interessant. Com he dit comença amb una autobiografia el que ajuda a comprendre a la persona que hi ha darrere tants títols i acaba amb la visió personal de l’escriptor sobre l’ofici, el que dóna una dimensió diferent del llibre.

T’agrada escriure? Si no has estudiat literatura, o escriptura, o cap carrera que t’ajude a comprendre les lletres no faces com el cambrer que cuina risotto amb una paella oxidada i en la cuina de casa, Tingues més ferramentes. Aquest llibre és una bona olla de consells. Ah! A més a més, després llegiràs als altres autors amb altres ulls.

Te’l recomane.
Nota: 4/5

Publicat fa 3rd December 2018 per Alan B. Lee

Etiquetes: biografia humor