El pacto de no intervención. Pobre República - José Almudéver

Títol: El pacto de no intervención. Pobre República. Memorias del miliciano y brigadista José Almudéver Mateu.

Autor: José Almudéver.

Pròleg: Antoni Simó

Correccions: Manuel V.Febrer, Josep i Vicent Soriano, Ricard Camil torres i Trini Llàcer.

Idioma: Castellà

Pàgines: 176

Editor. Agrupació d'Estudis Locals "El Castell" d'Alcàsser.

ISBN: 978-84-697-1848-3

El llibre del que parlaré a continuació no és un llibre a l’ús. És la biografía d'un milicià de les Brigades Internacionals. No és una gran biografia i la seva força resideix en el fet de que qui l’escriu ho ha fet per deixar testimoni del que fou lluitar contra els Nacionals després de l’alçament militar contra la República, l’any 1936.

El próleg de la història el presenta Toni Simó, que tot fent un treball per a la universitat de València (PUV) titulat “Alcàsser, biografia d’ un poble en guerra (1931-1941) va fer coneixença d’aquesta persona— José Almudéver — que li va fer arribar un manuscrit de 256 fulls. 

Amb la ajuda de quatre persones, Toni Simó ha tractat de fer la lectura més rigorosa i comprensible.

Ens trobem amb un text veraç, escrit per un escriptor aficionat, motiu pel qual no hi ha grans oracions ni figures literàries. Escrit en primera persona relata la vida d’aquest veí d’Alcàsser, des dels seus inicis i infància al Marroc fins als seus dies en la presó d’Aranjuez i més tard, en la clandestinitat com a enllaç civil en la “Agrupación Guerrillera de Levante” fins la seua fuga del país per córrer perill la seva vida.

Val a dir que com a testimoni és una joia, això no obstant és una lectura que s’ha d’agafar amb pinces. Escrita l’any 2014, quan l’autor comptava amb més de 90 anys hom no pot deixar de pensar en que el que hi ha escrit és la veritat de l’autor, i pel temps que ha transcorregut, ja no queda ningú per rebatre el que diu.

Faig aquesta reflexió perquè el text és un immens JO. Majúscul i omnipresent. L’autor es presenta com a heroi en totes les ocasions, narra com posava en dubte les decisions dels seus superiors, com salvava la vida a tort i a dret i com el món girava al seu voltant, essent la guerra i les atrocitats comeses un escenari quasi casual i podría semblar que gairebé superflu sobre el que sosté la seva narració. He trobat feixuga la quantitat de noms que apareixen en els records d’aquest Brigadista. Noms i malnoms de persones sense més atributs que omplin les fulles compliquen la lectura. Igualment, per a un lector neòfit o poc vessat en la Història d’Espanya, la relació de partits polítics i sindicats que l’autor anomena poden despistar.

Però una cosa hi ha de certa en tot això: La narració transcórre en el front de Teruel i les distintes presors per les que va passar José Almudéver i mostra els horrors de la guerra fratricida que va assolar l’Espanya l’any 36, el maltractament que feren els fatxes al poble que democràticament havia elegit el seu govern, les mentides, falses denuncies, abusos i el joc brut de les tropes italianes, alemanyes i portugueses. També és una denúncia del que va succeir a causa del pacte de no intervenció signat per França i Gran Bretanya, que deixaren als republicans sense gairebé armes per a defensar-se.

El mateix títol del llibre en fa referència.

És també un testimoni interessant doncs els noms que apareixen en ell queden gravats per a la posteritat i això és, al meu parer, fer memòria històrica.

Finalment em queda dir que el llibre està escrit en castellà, però, per tractar-se d’un testimoni i per sentir-lo proper he escrit aquesta ressenya sobre ell en valencià tot pensant que, els autors de la traducció, s’haurien pogut esmerar més doncs la història dóna per a molt.

Publicat fa 13th June 2018 per Alan B. Lee