L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra - Jonas Jonasson

Títol Original: Hundraaringen som klev ut genom fönstret och försvann.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Autor: Jonas Jonasson

ISBN: 978-84-9838-524-3

Número de pàgines: 416

Tipus d'edició: Rústica

Editorial: Letras de bolsillo

Què esperem d’un llibre?

Passar-ho bé, sense dubte. També sorprendre'ns, aprendre i, sobre tot, que quan el recordem ho fem amb estima. Ah! I que amb el temps tinguem ganes de tornar a llegir-lo. Això és un indicador infal.lible i sense dubte em passarà amb aquest llibre.

Mira la tapa? No és gaire atractiva veritat? Almenys a mi no m’ho sembla, tanmateix el llibre em va cridar des de dalt d’un prestatge a la Llibreria Papereria Clips, de Pego. Aquell dia volia un llibre entretingut. No tenia cap referència d’aquest autor, ni tampoc havia sentit mai parlar del títol... o potser sí, remotament (hi ha fins i tot una pel·lícula feta! Ho he sabut en fer aquesta ressenya (click aquí))... això no obstant, me’l vaig agenciar i no vaig buscar més. Quin encert!

Entre nosaltres; en un principi i a causa d'aquest títol llarg i atípic, fins i tot vaig creure que acabava d’adquirir un llibret d’autoajuda.
I és que la meua vida de lector transcorre sempre a la recerca dels tresors que hi ha entre les tapes dels llibres i cada any en trobe un, potser dos.

Amb “El abuelo que saltó por la ventana y se largó” he trobat el llibre de l’any 2018.

L'autor

Naix el 1962 en Växjö, al Sud de Suècia. Periodista, consultor i productor de televisió un dia va decidir redactar la novel·la que fa anys volia escriure. Així que se'n va anar a Suïssa, al costat del llac  Lugano i es va posar a escriure aquesta obra. Actualment viu en Suecia.

També ha publicat: La analfabeta que era un geni dels números

L'idioma.
La lectura ha estat traduïda del suec al castellà per Sofía Pascual Pape. Aquest cop, qui sap si totes les tonteries que estic llegint últimament a les xarxes sobre el meu idioma he decidit fer-li la ressenya en català. Perquè em sent més còmode escrivint en la llengua que pense. No crec que afecte gens al que haig de dir sobre el llibre. A més a més una llengua, si no se'n pren cura, es corre el risc de perdre-la.
Que per mi no siga.

 
Sinopsi 

Allan Larsson es un centenari amant de l’aiguardent que el dia del seu aniversari decideix escapar de l’asil on es troba deixant plantades a les autoritats, a la premsa local i a la resta d’ancians que l'esperen per fer-li la festa. Ho fa botant per la finestra i dirigint-se a l’estació d’autobusos. Les circumstàncies fan que a l’estació es trobe amb un jove malcarat que li demana si, mentre espera, pot fer-se càrrec de la seua maleta mentre va al bany. L’Allan accedeix però l’autobús arriba abans que el jove haja tornat del lavabo i el nostre atrevit protagonista hi puja, això sí; emportant-se amb ell la maleta. Una maleta que conté ni més ni menys que cinquanta milions de corones sueques.

La novel·la narra la fugida, sense estridències ni massa curses del nostre protagonista centenari,  home de filosofia peculiar i caràcter especial alhora que repassa la intensa vida d’aquest al llarg del segle XX. Tan intensa com el fet que els principals trasballs del segle passat foren si no provocats, d’alguna manera interferits per ell. Un ésser peculiar a qui el destí, personificat en  la mà de l’autor Jonas Jonasson, li ha reservat un paper extraordinari: Així el trobem amb Franco, amb Truman, amb Churchill, amb Stalin, fugint amb la dona de Mao o també ajudant molt directament a la creació de la bomba atòmica en el projecte Manhattan, en un gulag a Sibèbèria, creuant l'Himàlaia amb un camell i dos comunistes o interferint com a membre de la CIA en el final de la guerra freda.
On hi ha hagut un conflicte, darrere hi ha estat l’Allan, amb el seu tarannà profunadament apolític i tranquil i el seu gust per la beguda d’alta graduació.

 Impressions

“El abuelo que saltó por la ventana y se largó” És una història hilarant en què cada situació supera a l’anterior i quan no sembla haver-hi sortida va..., i n'hi a una! I aquesta resulta ser la menys esperada. La més desballestada. La més estrafolària. I et rius. Vaja si et rius. L’altre dia, a l’AVE, vaig haver de deixar el llibre, vermell com un tomàquet, perquè estava pixant-me de riure i em costava fer força per no fer massa escàndol. 

El vell és un personatge increïble, molt ben construït i amb un caràcter sorprenent.
El llibre és una obra mestra i per la manera d’escriure li he trobat ressemblances amb Una conxorxa d'enzes, de John Kennedy Toole, ressenyada en aquest bloc (en la secció castellana) on, sobre un personatge extremadament sòlid i una trama impecable es construeix el teatre de l’absurd; el de les situacions impossibles, el de les casualitats ridícules.

És sense dubte un dels millors llibres que he llegit en temps. M'ho he passat pipa.
“El abuelo que saltó por la ventana y se largó” QUINA JOIA!
5/5

Publicat fa 15th October 2018 per Alan B. Lee