El blog de Lola Pons - Teresa Roig

Títol: El Blog de Lola Pons.

Autora: Teresa Roig

Editorial: Columna Edicions (12/05/2011)

Col·lecció: Clàssica

Idioma: Català

ISBN: 8466413960

Abans de començar demane disculpes per no haver fet una video-ressenya d’aquest llibre. L’he gravat! Ep! Això sí! Però encara estic barallant-me amb un programa d’edició de vídeos i abans de penjar un nyap doncs torne a la lletra escrita, que passen els dies i se m’acumulen les lectures.

—Mentre, aprenc el que són les  keyfarmes, els Bins, el time line, el render i no sé quantes coses, incomprensibles encara per a mi —

 Dit això anem amb el llibre de hui!

«Totes les històries, són una història d’amor»

Aquestes paraules les escrivia fa poc Teresa Roig, l’autora del llibre que hui portem a la Biblioteca:

El Blog de Lola Pons és, finalment, una història d’amor.

Ressenya de l'editor (modificada al meu gust)

La Dolors és una noia vergonyosa, divertida, cagadubtes, ingènua, mandrosa, eixelebrada (jo afegiria que un poc borratxa i melòmana, també :-)) que viu al Raval (un barri al casc antic de Barcelona). Té una mare hipocondríaca, un pare que és un sant, un germà gai que fa de broker a Londres i una àvia senil que hi toca més que ningú. Tot i que procura no perdre mai el sentit de l'humor, no té parella estable, ni una feina que l'ompli i tampoc està gaire contenta amb ella mateixa, ni físicament ni en l'aspecte emocional...Casualitats del destí, el dia del seu trenta-tresè aniversari, es veu empesa a una cruïlla existencial sense retorn. Per això decideix fer alguns canvis i renéixer al cap de nou mesos convertida en Lola: el seu àlter ego virtual.

En el procés comptarà amb l'ajuda de les seves millors amigues (l’Eva i la Thaïs, tan diferents l’una de l’altra com el dia de la nit)  i de tots els recursos* que la vida posa al seu abast. 

*Recursos: Teràpies alternatives, arts marcials, teràpies orientals, regressions i un munt de dietes.

*També els que utilitza la autora per fer anar l’obra:

Entrades al blog, missatges de SMS, correus electrònics, fragments de cançons en anglès, (grups coneguts, majoritàriament de la dècada dels 80 i 90) i anotacions de pensaments guien al lector durant nou els mesos que durarà aquest procés de canvi.

També enganxa molt el recurs que utilitza, al començament d’algunes entrades del blog, al d’anar comentant notícies curioses que van succeir el 2010 (algunes de les quals el lector pot recordar) així com intercalar consells de bellesa o nutrició. 

Escoltava l’altre dia a un autor comentar que un dels reptes d’un escriptor es el de fer riure al lector. I jo, amb la Lola m’he rigut! 

També et deixa amb la impressió d’haver-te fet íntim de la protagonista. :-o

 Amb El blog de Lola Pons ens trobem una novel·la contemporània escrita amb un estil fresc com una lletuga de mercat ecològic. I és que llegint sovint em posava vermell, carregat de vergonyetes per estar llegint les intimitats d'una noia — què voleu, un, que és pudorós. I no és que les lletugues ecològiques em facen enrojolar, és que l’estil amb el que escriu la Teresa Roig es d’una naturalitat espatarrant i quan acabes de llegir la història has intimat tant amb la protagonista, que creus que n’has fet amistat i tot!

També m’ha sorprès saber que, cronològicament, no és de les primeres novel·les de la Teresa. El blog de Lola Pons és la quarta, publicada el 2011.

Abans havia escrit l’Herència de Horst i l’espectacular Pa amb Xocolata (cliqueu enl’enllaç). Novel·les ambdues de caire històric, molt intenses i excel·lentment documentades.

La facilitat per transmetre emocions que té la Teresa i la mestria amb les que s’expressa en aquesta novel·la demostren que l’autora té un do del que espere poder gaudir-ne durant molts anys més.

Perquè aquí estic; esperant la propera novel·la!

No sé si amb aquesta ressenya ho he aconseguit,  però us recomano la lectura del llibre,  així com qualsevol de la mateixa autora que podeu trobar fent clic (aquí)