El Traductor - Jovi Lozano-Seser

Foto del llibre. En quant puga en faig una millor

Títol: El traductor

Autor: Jovi Lozano-Seser
Premi Vila de Lloseta 2015

Editorial :Adia Edicions
2015 (2a ed. 2016)

Idioma: Valencià
 
Tapa Rústica 

Pàgines: 234 pàg.
 
 ISBN 9788460831198


 

L'autor:

Periodista, escriptor i comunicador. Tot i que debutà el 2010 en el panorama literari amb els volums de contes Sis Contes i una novel·la incerta (Edicions 96) i Efectes Secundaris, Premi Soler i Estruch 2010 (Bullent, 2011), ha conreat igualment la novel·la (Una història de ficció, Tabarca, 2014) i la barreja de gèneres a Últimes existències (Bromera, 2012), treball distingit amb el Premi Ciutat de València 2011. L’exploració dels llenguatges creatius l’ha conduït també fins al teatre (Habitatge, estrenada el 2013), la recerca (D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes, Edicions 96) i al cinema (Chanel nº 5, adaptació del seu conte Rossa). Des de 2012, l’autor manté el bloc Calcetins Desparellats, on encabeix articles, relats i altres experiments narratius.

   

Impressions:

El traductor em va arribar un dia que havia anat a casa els pares a fer una visita. Me’l van donar per a llegir en mig d’una allau d’alabances. El meu pare per un costat, la mare per l’altre i els dos alhora i a l’uníson em prometien una història delirant que havia d’agradar-me molt.

«Divertidíssima», deia la mare i el pare afegia que va anar a la presentació d’aquesta i que li va dir a l’autor que li havia agradat moltíssim. No sé per què però aquesta escena l’imagine amb mon pare donant colpets a l’esquena de Jovi Lozano-Seser. El pare no és donat a grans mostres d’efusivitat i poques voltes l’he vist mostrant els seus sentiments en públic. Per això em sorprén que dins la meua imaginació ho faça.

El cas és que l’expectativa creada al voltant del llibre era doncs elevada i quan vaig marxar de casa els pares ho vaig fer amb una mena de preocupació: I si no m’agradava? I si no la trobava divertidíssima?
L’humor és una cosa molt de cadascú i que sol anar lligat culturalment a societats o persones que viuen juntes, com el gust per les festes populars i clar jo, fa decennis que no visc en la casa paterna. I si el meu humor hagués canviat?

Els primers compassos d'El traductor haig de convenir que són divertits. Se’ns presenta a Ricard Abad, un home que, per damunt de tot, és obés. D'una obesitat mòrbida de la qual n’és plenament conscient i que li fa viure situacions habituals entre els obesos. En aquest aspecte, la seua fisonomia ajuda molt en la construcció del personatge. Llavors el trobem en una divertida escena a la sala d’espera de l’Editorial on ha anat a buscar feina.

Aquest primer i prometedor tast et diu que estàs davant una comèdia. Inclús pots imaginar-te al Ricard Abad com l’Ignatius J. Relly de La conxorxa dels enzes. Salvant totes les distàncies, sobretot les ideològiques de cada protagonista. Però en conjunt, El traductor també es una obra hilarant. Escrita amb molt de sentit de l’humor i en la que l’autor exprimeix les situacions al límit.
Aconseguida la feina en l’empresa Snail Books, que edita el periòdic per a residents anglesos Alicante News, Ricard comença per fer la traducció de dues novel·les grogues amb traços de novel·la rosa. Amb la inconfessable ajuda del traductor de Google ("qui no usa hui en dia les ferramentes que la tecnologia posa al seu abast?" Es pregunta el Ricard) i un entusiasme contingut, retalla i escurça les obres seu gust. El tercer encàrrec es permetrà inclús de canviar el final de l’obra per considerar que no és adequat. Aquesta llicència resulta serà un èxit per a l'editorial que no dóna abast amb les comandes.

És interessant veure com després d’aquesta gosadia l’autor opta per fer que Ricard Abad n’isca reforçat i, en un gir rocambolesc, acabe per marxar a Anglaterra a fer de negre literari de l’autor a qui ha modificat el final.

Amb el teu permís, amic lector, pare aquí la ressenya per fer una reflexió:
Hi ha moments en les històries que són punts d’inflexió. És a dir, de la decisió d’un dels protagonistes tota l’obra pren una direcció determinada. Pot haver-n'hi una molt clara, com és el cas d’aquesta novel·la, o moltes, com en "El abuelo que saltó por la ventana y se largó", que vaig llegir recentment. Els punts d’inflexió li donen ritme a la història i creen noves expectatives. Com més inesperada és la solució, més enganxa un llibre.
Particularment, sempre que arribem a un punt d’inflexió m’agrada imaginar diferents sortides. El famós “i si...?”

Això és a grans traços El traductor. Un llibre que, si bé no he rigut tant com els meus pares imaginaven que faria, sí que he gaudit molt. Sobretot perquè és una novel·la escrita amb un lèxic molt ric, també pel fet de llegir un llibre en el qual la toponímia és la que coneixem els que vivim en aquestes terres. És bonic reconéixer escenes que succeeixen a Xaló, Alacant, o veure descrita l'atrevida casa en la qual viu el protagonista, i que es troba a l’avinguda de Dénia, en entrar a Alacant. Tot plegat ens dóna una imatge de proximitat i versemblança al conjunt.

foto d'internet autor desconegur

També per ser una sàtira que crítica ferotge el món editorial i perquè, recorrent als tòpics, fa una radiografia molt reveladora i endogàmica de població britànica que habita les comarques Alacantines.

Un llibre que recomane si voleu passar una estona divertida.